EDICIÓ DEL CENTENARI DE TINTÍN

Una autèntica joia de col·leccionista formada per un luxós cofre que conté la col·lecció completa de TINTÍN, amb motiu dels 100 anys del naixement d’Hergé. EDICIÓ DEL CENTENARI

Es tracta de Les aventures de Tintín: Edició del centenari. Inclou àlbums com l’iniciàtic Tintín al país dels soviets, l’inacabat Tintín i l’art alfa (a causa de la mort d’Hergé) i altres clàssics. Com El cranc de les pinces d’orEl secret de l’unicornHem caminat damunt la llunaL’afer Tornassol i Tintín al Tibet.

ELS PREUS I EXISTÈNCIES AQUÍ PUBLICATS HO SÓN A TÍTOL ORIENTATIU I PODEN PATIR VARIACIONS.

ELS ÚNICS PREUS VALIDS SERÀN ELS FITXATS PER AMAZON EN EL MOMENT DE FER LA COMPRA, AIXÍ COM LES EXISTÈNCIES DIPONIBLES EN CADA MOMENT

EDICIÓ DEL CENTENARI DE TINTÍN

Els primers set episodis de les aventures de Tintín es van publicar entre 1929 i 1939 en diversos lliuraments a Le Petit Vingtième, suplement del diari belga d’orientació catòlica Le Vingtième Siècle 

La publicació de la vuitena, Tintín al país de l’or negre, quedà interrompuda el 1940 per la invasió alemanya de Bèlgica. I l’autor no la reprengué fins al cap d’uns anys. Les aventures de Tintín continuaren apareixent a altres publicacions. Com el diari Le Soir (durant l’ocupació alemanya de Bèlgica, entre 1940 i 1944), i el setmanari Tintin, des de 1946 i fins al 1976.

La primera aventura de Tintín escrita i dibuixada per Hergé fou Tintín al país dels soviets. Un àlbum datat dels anys 1929 – 1930, en blanc i negre i de declarat contingut anticomunista. En aquest primer àlbum, el jove periodista viatjava a Rússia i comprovava personalment els perniciosos efectes que la revolució, havia provocat en la societat soviètica. Els comunistes europeus de l’època van arribar a amenaçar de mort Hergé pel contingut d’aquesta primera aventura que mostrava una societat corrupta i deshumanitzada.

EDICIÓ DEL CENTENARI

El seu segon àlbum, Tintín al Congo (1930), fou també força polèmic pel racisme. Que semblava veure’s en algun dels seus passatges i perquè presentava els joves de raça negra com a simples escarrassos.

És a partir d’aleshores quan les aventures de Tintín fan un tomb radical i comencen a tenir un caràcter marcadament crític i en denúncia dels perills de la democràcia i de molts dels problemes de la societat mundial: tràfic de drogues (Els cigars del faraó), trames diplomàtiques (El lotus blau), els conflictes al voltant del petroli i els abusos de les multinacionals occidentals (Tintín al país de l’or negre), l’actual tràfic il·legal d’esclaus (Stoc de coc), els problemes de les dictadures de l’Amèrica Central (Tintín i els «Pícaros»), etc.

També hi surten temes clàssics de la literatura sense cap al·lusió a cap crítica política, com per exemple la recerca d’un tresor (El secret de l’Unicorn i El tresor de Rackham el Roig).

S’ha d’assenyalar, també, Tintín al llac dels taurons, la pel·lícula de dibuixos animats que es féu sobre Tintín. Que posteriorment els Estudis Hergé convertiren en un àlbum de Tintín. Aquest àlbum ha despertat certa polèmica, tant per la seva qualitat (que hom podria definir només com a “acceptable”) com també pel fet de ser un àlbum no escrit pel mateix Hergé. Cosa que posa en discussió si s’ha de considerar o no com un àlbum oficial de Tintín.

COFRE DE L’EDICIÓ DEL CENTENARI DE TINTÍN

EDICIÓ DEL CENTENARI

Add a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

RSS
Follow by Email
Pinterest
Instagram