PITIÜSES Cinc licors per despertar els sentits

A la fi de segle XIX, a Formentera va néixer la primera indústria elaboradora de begudes espirituoses de les Pitiüses.

Com és ben sabut, molts residents de les Pitiüses compaginaven les labors de pescador, pagès i ramader. Però un d’ells, Juan Mari Mayans, cap al 1880, va tenir altres prioritats i amb el seu llaüt va realitzar viatges a Barcelona per abastir l’illa d’objectes i estris que allà no existien, va conèixer els secrets dels alambí i de la fabricació de begudes alcohòliques.

Joan Marí Mayans, a l’ésser aficionat a les plantes aromàtiques i medicinals, i un estudiós de les seves propietats, va desenvolupar una vocació per a la fabricació de begudes i licors en aquells temps. Gràcies a aquesta acurada col·lecció de fórmules i receptes de segles passats, i a l’estudi intensiu dels efectes i beneficis de les plantes aromàtiques de l’illa vam gaudir dels licors actuals produïts per Família Mari Mayans

L’any 1997 es va aprovar la denominació geogràfica Herbes Eivissenques, la qual cosa permet per una part protegir el nom geogràfic, i d’altra evitar la competència deslleial i garantir la qualitat del producte.

FRÍGOLA

La Frígola és un fi licor que s’obté per l’extracció d’aromes en el nostre alambí de coure, de diverses plantes procedents de l’illa d’Eivissa, principalment el Farigola.

A les Pitiüses, és molt freqüent observar camps immensos de frígola en flor en els mesos de juny i juliol, amb les seves flors blanques o morades, segons la varietat. Una tradició antiga diu que la recol·lecta d’aquesta planta s’ha de fer molt de demà al dia de Sant Joan.

La Frígola és la primera beguda elaborada per la Família Mari Mayans, abans de la fundació de la primera destil·leria a Formentera el 1880.

LICOR D’HERBES A LESPITIÜSES

Beguda dolça, usada també en els seus darrers estadis de maceració com a xarop medicinal de propietats estomacals. “Les dones d’abans es preocupaven de tenir-ne a casa cada any per calmar els seus mals”. Són conegudes com una beguda característica de les illes Pitiüses que es compon d’anís, preferentment dolç, mesclat amb una mica de sec. On es deixen estovar herbes autòctones. Tradicionalment el procés d’elaboració era casolà i consistia en la recol·lecció i cultiu, així com en la composició dins l’ampolla, de les herbes aromàtiques.

PALO

El Palo, el vermut de les Pitiüses

El Palo és l’aperitiu eivissenc per excel·lència per obrir gana abans de dinar. Aquest licor torna a estar de moda, en el marc d’una cultura del vermut que es va recuperant i que ja té molts adeptes.

PITIÜSES

La forma més tradicional de degustar-lo és en copa o en got alt, amb una rodanxa de llimona que prèviament s’ha espremut, uns glaçons de gel i dues o tres gotes de ginebra. Per donar-li un punt més suau, se li pot afegir sifó, gasosa o aigua amb gas. Per reduir així el punt amarg de la beguda i realçar-ne la dolçor. Aquest licor acompanya els eivissencs en els moments especials i actualment el descobreixen les noves generacions. Que recuperen aquests sabors per gaudir de les begudes tradicionals de l’illa.

El seu nom prové de l’escorça de la quina (coneguda amb el nom de palo quina), originària de l’Amèrica del Sud. I que es va fer coneguda a Espanya a través de la comtessa de Chinchón, que l’any 1638 es va posar malalta a Lima, va ser tractada amb quina i es va guarir. Quan va tornar a Espanya, va portar escorça de quina, que va adquirir una gran popularitat i es va estendre cap a altres indrets d’Europa.

A les Illes Balears hi havia moltes zones del litoral que eren pantanoses i que constituïen un mitjà de cultiu excel·lent per als mosquits, portadors de les denominades “febres”. Aquest fet va facilitar l’acceptació dels extractes de quina i genciana, introduïts pels comerciants que venien a intercanviar espècies i altres productes com a remei per combatre les febres.

Amb el temps, i per tal de millorar el desagradable sabor d’aquests extractes, s’hi va afegir concentrats de sucres de raïm, de figues seques i de garrofa.

Aquests extractes ensucrats es reescalfaven amb la finalitat de concentrar-los i, com a conseqüència, el sucre s’anava caramel·litzant i enfosquint i el sabor obtingut emmascarava l’amargor.

Aquest xarop tenia una vida relativament limitada, ja que el producte fermentava amb facilitat i per això es va optar per afegir-hi alcohol. D’aquesta manera naixia el Palo. Que a poc a poc va anar limitant la quantitat de quinina i de genciana i augmentant la d’alcohol i de sucre.

Es tracta d’una beguda alcohòlica de color fosc, amb una densitat elevada i una aroma característica. Que s’obté mitjançant la maceració hidroalcohòlica de quina i genciana i l’addició de sucre caramel·litzat. És una de les begudes que no podeu deixar de tastar acompanyada d’unes delicioses olives o patates fregides d’Eivissa si visiteu l’illa.

ABSENTA A LES PITIÜSES

L’absenta una beguda típica de la Mediterrània?. Aquesta beguda de color verd elaborada al destil·lar fulles i tiges de donzell amb altres herbes és una beguda típica d’aquesta illa. És mes, a Eivissa es produeix una de les poques absentes 100% naturals de tot el món.

GINEBRA A LES PITIÜSES

Què és IBZ Premium Gin?

Productors de licors i destil·lats des de fa més de 130 anys, la família Mari Mayans va començar al voltant de 2010 a investigar i provar diferents combinacions de botànics, fruits i aromàtiques per l’elaboració del seu propi Premium Gin. Havia de tractar-se d’un gust 100% Eivissa allotjat a l’interior d’una ampolla serigrafiada, atractiva i de qualitat.

El Gin és una beguda molt coneguda dins de la Família Mari Mayans, ja que l’elaboren des de fa més de 50 anys. La idea era fer un pas a el front i desmarcar totalment dins de l’boom de la ginebra que s’estava creant des de fa anys.

Així, després de nombroses cates i proves es va arribar a l’equilibri buscat, llançant el 2012 IBZ Premium Gin.

Add a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

RSS
Follow by Email
Pinterest
Instagram